diumenge, 12 de maig del 2013

Alan Jackson (1958)



L'acció es situa el 17 d'octubre de 1958 a Newnan, Georgia.

L'Eugene i la Ruth Jackson estan d'enhorabona. Després de tenir 4 nenes, els ha nascut un nen, d'ulls blaus i cabell ros. Just aquell dia uns plors surten en forma de primeres notes d'unes cordes vocals encara per afinar. El petit Alan Eugene Jackson ja ha arribat al món. Ha nascut una estrella...

De jovenet, Alan Jackson escoltava sobretot música gospel. Cantava a l'església del seu poble. La casa on vivia la seva família era petitona fins el punt que el seu llit estava al passadís perquè no hi havia massa espai. Uns orígens ben humils per algú que s'ha hagut de treballar cada fita de la seva vida. La seva primera feina va ser als 12 anys, en una sabateria. I va compondre la primera cançó l'any 1983...

Un amic seu el va introduir a la música de grans noms com ara Gene Watson, John Anderson i Hank Williams Jr. Va formar la seva primera banda al deixar l'institut, i al cap de 6 anys d'estar casat amb la Denise Jackson, van decidir traslladar-se de Newton a Nashville, per perseguir el somni d'esdevenir un cantant professional.

No us hagués agradat veure per un forat la il·lusió del moment de deixar Newtown? Què deurien sentir en aquells moments, sent tant joves? Tenien un futur per endavant, ple d'incerteses però atapeït fins dalt d'il·lusions.

Arribar a Nashville no significa esdevenir una estrella de cop i volta. Ni molts menys. La primera feina que va trobar Alan Jackson en arribar a Nashville va ser en la oficina de paqueteria de la Nashville Network. Va ser la Denise, la seva dona, qui el va posar en contacte ni més ni menys que amb Glen Campbell! Campbell va fer de mentor ajudant-lo a propulsar la seva carrera musical. I l'any 1989 va ser el primer de signar contracte amb el recentment creat segell Arista Nashville, branca de la discrogràfica Arista Records.

El mateix any va presentar el seu single de debut, "Blue blooded woman", tot i que sense massa èxit. No va entrar al top-40 de les llistes Country (tot i que un any més tard, ja amb el seu àlbum publicat, arribaria al 3er lloc).




De seguida, l'any 1990, ja va posicionar-se a primera línia de l'escena country, i d'aquí no s'ha mogut. L'any 1990 era proclamat Top New Male Vocalist of the Year per l'ACM (Academy of Country Music).

El seu primer àlbum va veure la llum el 27 de febrer de 1990. Va ser el mític Here in the Real World. Un tros de CD!

Produït per Keith Stegall i Scott Hendricks (amb el primer dels quals encara hi treballa), el CD va arribar a disc d'or aquell mateix any (al 12 de setembre), a disc de platí el 12 de març de 1991 i a doble disc de platí el 10 d'agost de 1994. Fins a 4 singles d'aquest àlbum van arribar al #1 de les llistes (3 d'ells en video). Concretament, Here in the Real World, Wanted, Chasin' that neon rainbow i I'd love you all over again.


Aquest disc va iniciar una carrera meteòrica fins a convertir-se en un dels millors cantants i lletristes de l'escena country actual.

Precisament, un dels mèrits afegits del Sr. Jackson és la seva faceta de compositor. Molts dels temes que interpreta han estat escrits per ell (sol o amb col·laboració).

Sense anar més lluny, un dels seus grans èxits ha estat la cançó Were were you (when the world stopped turning), una cançó molt dolça i amb fort component sentimental sobre la seva visió dels fets de l'11 de setembre. Sense cap mena de sentiment bèl·lic, Jackson retrata el sentiment del poble americà quan assistia atònit a l'ensorrament de les dues torres i el Pentàgon. Una cançó que pot fer posar la pell de gallina a més d'un si escolta què diu la lletra.



Bé, després del Here in the Real World, un any més tard va arribar un altre treball que un aficionat al country ha de tenir a la seva prestatgeria: Don't rock the jukebox. Aquest àlbum va tornar a ser capaç de col·locar 4 temes al primer lloc de les llistes: la balada (preciosa, de pell de gallina) Someday, el mític tema "Dallas", el "Don't rock the jukebox" i la marxosa "Love's got a hold on you". El tema "Midnight in Montgomery" va arribar fins el número 3, i parla ni més ni menys que del fantasma de Hank Williams... :-)


L'any olímpic, Jackson encara feia de lletrista per altres cantants. Ni més ni menys que per Randy Travis, en 3 cançons del seu fantàstic High lonesome ("Better Class Of Losers", "Forever Together" i "I'd Surrender All").

I Travis li va tornar el "favor" en el següent àlbum de Jackson, sent co-autor de la lletra d'una cançó molt maca "She's got the rythm (and I've got the blues)".

Curiosament, anys més tard, aquestes col·laboracions van tornar a veure la llum en motiu del CD per recordar el 40è aniversari de carrera musical de Randy Travis. Tots dos cantants van ajuntar-se de nou per cantar a duet dues cançons fetes a mitges: "Better Class Of Losers" i "She's got the rythm (and I've got the blues)".


Aquest tema està inclòs al treball A Lot About Livin' (And a Little 'bout Love). I si alguna cançó de Jackson ha estat arxi-coneguda al nostre país ha estat, ni més ni menys, que Chattahoochee (ball en contradansa de l'Anna Balaguer que duu per títol Hoochie Coochie). Doncs també formava part d'aquest àlbum i també va arribar al primer lloc de les llistes Country. Un altre dels premis que es va endur la cançó va ser el "Single and Song of the Year", otorgat per la Country Music Association (CMA) l'any 1994.


No us podeu perdre tampoc cançons d'aquest àlbum com "(Who says) You can't have it all", "Tonight I Climbed the Wall" o la també molt ballada a Catalunya "Mercury Blues" (amb el ball Daydreamer)


El treball següent fou "Who I am", i de nou va col·locar fins a 4 temes al primer lloc de les llistes. "Summertime Blues" (un cover d'Eddie Cochran), la preciosa història de "Livin' on Love", el "Gone Country" i la divertida i rapideta cançó "I Don't Even Know Your Name". No us perdeu el vídeo...


Jackson va publicar el seu primer recopilatori l'any 1995: "The Greatest Hits Collection". Un CD ideal per qui vulgui comprar-ne només un. Allà hi trobareu el millor Alan Jackson de la primera època. Entre altres, nous temes que tot i ser recopilatori va incloure l'àlbum: "I'll Try", "Tall, Tall Trees" i "Home". Aquesta última, també és d'aquelles lletres i músiques que justifiquen el preu d'un CD.


Com a opinió personal: fins aquí arriba el primer i més genuï Alan Jackson. A partir dels següents àlbums, excepte un parell o 3 d'incursions en altres estils que xoquen una mica, tot ha estat molt semblant. Ei, no ho critico pas! Però penso que la seva aportació més destacada va ser fins aquest moment.

Un dels fets destacables de la dècada dels 2000 va ser la conjunció de 2 astres del country contemporani, quan Jackson i George Strait van enregistrar un parell de duets estratosfèrics.

Un d'ells és molt ballat a Catalunya, "Designated drinkers" (amb el ball preciós de parelles "South Direction", creat per en Raül i l'Agnès). L'altre tema, "Murder on music row", és una crítica mordaç del què malauradament s'ha convertit la indústria del country a partir de segle XXI. I de la qual sembla que encara no n'haguem sortit... Una deriva cap al country-pop (alguns l'han batejat com a Nashpop, ajuntant "Nashville" i "pop") que ha desvirtualitzat els sons més tradicionals que van tornar als anys 90. Tot plegat, ha convertit el Country que es fa avui en dia als canals "mediàtics" en una música de radiofòrmula comercial ensopida i repetitiva.


Jackson va publicar l'any 2006 un àlbum de gospel "Precious memories" que trencava la tendència fins aquell moment. Va ser un pas momentani per l'estil favorit de la seva mare. Però no seria la única "sortida de pista" d'aquell any, ja que abans no s'acabés el 2006 ja publicava el què pels aficionats al country ha estat el pitjor treball de Jackson, "Like red on a rose". Un CD a mig camí entre el blues i el jazz, sense cap mena de sonoritat country.

Però Jackson va deixar aquí els experiments i projectes "alternatius" per tornar al country amb "Good Time", l'any 2008. Formen part d'aques treball "Small Town Southern Man", "Sissy's Song", "I Still Like Bologna" i, per mi el millor tema de tot l'àlbum: "If You Want to Make Me Happy"


A banda de la vessant més musical de l'Alan Jackson artista, com a fets de la seva vida més personal podríem destacar el seu matrimoni amb Denise Jackson, com hem dit més amunt. Tot i que van patir una crisi de parella a finals dels 90 (degut, entre altres, a la infedilitat d'ell...), es van reconciliar i segueixen fent vida en comú. Tenen tres filles (Mattie Denise, Alexandra Jane "Ali" i Dani Grace). La història personal de Jackson apareix reflectida en algunes de les seves cançons, com ara "She Likes It Too" and "Remember When". Aquesta última, una de les més maques de la seva discografia.


No em vull estar de dir que Alan Jackson, juntament amb altres com George Strait, Randy Travis, Dwight Yoakam,... han representat per mi el tornar-me boig pel country. Per motius d'edat, no vaig introduir-me en aquest món amb monstres com Cash, Haggard, Williams, Jones,... Ho vaig fer a mitjans dels 90, quan era el torn dels primers. I gràcies a ells vaig aficionar-me aquesta música celestial i vaig poder descobrir tants i tants altres cantants que han fet història.

Si no el coneixíeu, espero haver-vos-en fet un resum prou complet amb aquest article. I no deixeu passar la oportunitat d'escoltar la seva música. Alan Jackson passarà, sense cap mena de dubte, a la història de la música country.



Enllaços relacionats:
Web oficial d'Alan Jackson
Entrada a la Wikipedia
Canal a Youtube d'Alan Jackson

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada